Parla'ns de tu

Avui és divendres, i per tant toca la nostra secció parla'ns de tu.Tenim com a protagonista el Michael Martin, de 21 anys, estudiant de publicitat i relacions públiques i que fa 2 anys que viu en un pis d'estudiants

Un ingredient que no pot faltar a la teva nevera: Formatge 

La millor companyia per dinar: Pa 

No te n'aniries mai a dinar amb ... Algú que menges més que jo. 

I si poguessis aniries amb … Groucho Marx 

El teu plat favorit ... Molts, però la lasanya és una debilitat. 

Un vici ... La ceba 

Completa el refrany: A pa du, ... bones són sopes. (la resposta és dent aguda).

Que passeu un bon cap de setmana!Fins la propera i que vagi de gust.

Napolitanes sense gluten

Avui tornem a dedicar la nostra entrada a les receptes sense gluten, intentant fer més senzilla la recerca a aquelles persones que tenen inquietuds amb aquesta malaltia. Us expliquem com fer unes napolitanes de xocolata artesanals, i aptes per a celíacs.


Ingredients

• 200 gr de farina sense gluten
• 1 cullerada de llevat. 
• 1 ou. 
• 100 gr. de sucre. 
• 100 gr. de mantega. 
• 2 cullerades de canyella en pols. 

Elaboració

Barrejar l'ou amb el sucre, la mantega i la canyella. Afegir farina a poc a poc fins que tinguem una massa que no s’enganxi als dits. Embolicar en film transparent i deixar reposar el la nevera durant mitja hora.

Hem de posar la massa entre dos plecs de paper vegetal i pastar amb el corró fins a obtenir una capa el més fina possible.

Aquestes galetes es solen presentar molt fines, així que el sistema de "desenganxar" la massa del paper vegetal pot ser que no funcioni bé. Una solució és tallar amb les tisores, així solament cal desenganxar el paper de dalt i el de baix de la galeta i ens serveix perquè mantinguin la forma i a més perquè no s'enganxin a la safata del forn.

Introduir en el forn escalfat anteriorment a 180º i deixar fins que estiguin daurades. Finalment només ens queda tirar-hi un polsim de sucre i canyella.

Aquest és l'aspecte de la nostra recepta d'avui. Esperem que us motivi a provar-ho.

Fins la propera i que vagi de gust!

Paninis

Avui us presentem una recepta molt fàcil, ideal fer-la quan ens sobri pa de l'hora de dinar i d'aquesta manera donar-li un altre ús. Es com si féssim una pizza, però utilitzant el pa com la base.

Els podem fer d'allò que ens vingui de gust, o el que tinguem per la nevera, a continuació us mostrem els que hem preparat nosaltres.

Els ingredients necessaris per a dues persones són:

- Una barra de quart.

- Dues llaunes de tonyina.

- Tomàquet.

- Pebrot escalivat 

- Formatges en làmines 

- Oli.

- Anxoves.

Elaboració:

Primer de tot tallem la barra de pa pel mig, i desprès dividim la barra en tres trossos. A continuació suquem el pa amb tomàquet i afegim una mica d'oli d'oliva.

Obrim les llaunes de tonyina, li traiem tot l'oli, i repartim la tonyina de forma equitativa. Seguidament afegim trossos de pebrot escalivat per sobre i alguna anxova. Col·loquem les làmines de formatge per sobre i ja ho tenim llest per ficar al forn.

A continuació fiquem els paninis a una safata al forn, durant 5 minuts a 180 graus. D'aquesta manera ens quedara el pa molt cruixent i els ingredients torrats.

Aquí us mostrem el resultat final:

Fins la propera i que vagi de gust!

Espaguetis a la carbonara

Amics, aquesta entrada la dediquem a dos seguidors que han volgut col·laborar amb nosaltres des d'Itàlia. Es tracta de dos estudiants catalans que estan gaudint d'una beca Erasmus, l'Aleix i l'Adam.

Ens han fet arribar aquest original vídeo per mostrar-nos d'una forma més gràfica i amena una recepta molt típica italiana, els espaguetis a la carbonara.

Els ingredients necessaris per a realitzar la recepta per a 2 persones són els següents:

• 250 gr. d'espaguetis.
• 100 gr. de bacó.
• 4 ous.
• 100 gr. de formatge ratllat.
• Pebre.

A continuació us explicarem l'elaboració d'aquest plat amb el vídeo realitzat pels estudiants.

Esperem que us hagi agradat la recepta, i esperem més col·laboracions per part vostra.

Fins la propera i que vagi de gust!

Els ous d'abans

Fa molt de temps que convivim amb les aus i en vivim. Anteriorment els ous eren l'aportació principal de proteïnes d'un neardental que tenia una dieta molt vegetariana. El fet de domesticar una gallina, va ser un gran pas en l'humanitat.

Actualment als galliners hi regna l'especialització: o bé es crien aus per consumir-les com a carn o bé perquè produeixin el màxim nombre d'ous, fet que ha provocat la producció industrialitzada. En Xavier Franca, és un dels responsable de recuperar els ous amb gust d'ou, partint de la idea que les gallines són animals sociable.

Per tal de mantenir els criteris de qualitat, les ponedores han de seguir els bioritmes, recollir-se de manera espontània, al vespres, diposar d'un espai mínim per exemplar (6 m2), gaudir d'una vida sexual sana; un gall per cada cent gallines. 

Una de les granges que s'escapa d'aquesta producció industrial és el Calaf. Una granja familiar amb gallines camperes, que mengen verd, blat de moro, ordi i blat. Gràcies a llocs com aquest  podem tornar a menjar ous, però amb gust d'ou.

A continuació us afegim una fotografia que ens explica com funciona el codi de barres identificatiu que té l'ou a la closca.

Com ja es sap, l'ou de gallina, és des de fa segles un dels aliments bàsics de l'alimentació humana. Però a part d'aquest tenim altres varietats que s'han anat introduint a la nostra dieta:

1. Estruç: és l'ou més gran que es consumeix actualment, sobretot per preparar truites.

2. Perdiu: ou de mida petita que acostuma a tenir la closa blanca, groga o clapada.

3. Emú: a part de ser gran, té un color verdós. És ideal per a preparar remenats, ja que té un gust aigualit.

4. Oca: més gran que l'ou d'ànec. Té un gust més oliós, i es troba al mercat a partir de març.

5. Pintada: no gaire habitual als nostres mercats. El seu color i aplicacions és semblant a l'ou de gall dindi.

6. Ros de gallina: és el més consumit, i és sol classificar per mides als supermercats (S, M, L, XL)

7. Ànega: ou gros, de color marfil. Ideal per preparar pastissos.

8. Guatlla: és l'ou més minúscul i té la closca recoberta de clapes.

Parla'ns de tu...

Avui, com cada divendres, la nostra secció és dedicada a un estudiant. Volem saber més de vosaltres, que bàsicament sou els nostres protagonistes. 

Hem entrevistat a Bernard Sàbat, de 21 anys, estudiant d'Integració Social a la ciutat de Girona. Aquest any és el primer que comparteix pis. 

Això és el que ens ha dit:

Un ingredient que no pot faltar a la teva nevera: Tonyina en llauna 

La millor companyia per dinar: Uns bons amics.

No te n'aniries mai a dinar amb... José Mourinho

I si poguessis aniries amb... Tito Vilanova.

El teu plat favorit... Galtes de porc.

Un vici... El menjar de la meva mare

Completa el refrany: A la casa d'en Bernat, qui no hi és... no menja tonyina. (no comprovarem la validesa de la resposta).

Això és tot per avui,

Fins la propera i que vagi de gust!

Crema de carbassa

Avui us ensenyarem a cuinar un deliciosa i saludable crema. Ja que ens trobem a la tardor, utilitzarem un producte de temporada: la carbassa. És un plat senzill i ràpid de fer.

Els ingredients per a dues persones són:

-          1 porro.

-          350 grams de carbassa.

-          1 patata.

-          Llet.

-          Aigua.

-          1 ceba tendra.

Elaboració:

Primer de tot hem de buidar la carbassa, i retirar tots els filaments i les pipes. Tallem la ceba, el porro, la patata i la carbassa en trossos petits i ho fiquem en una olla amb oli calent.

Daurem els ingredients a foc lent; quan estiguin ho cobrim amb aigua. Deixem que es vagi fent a foc lent durant uns 25 minuts, i remenem de tant en quant.

Podem afegir una mica d’aigua si veiem que ens ha quedat molt espès. Un cop estigui fet ho passem pel turmix, i afegim una miqueta de llet. I ja tindrem una exquisida crema de carbassa! Esperem que us agradi. Per servir-lo podem afegir unes gotes d’oli i una miqueta d’orenga o alfàbrega.

Fins la propera i que vagi de gust!

Pollastre amb tomàquet picant

Avui us oferim una recepta alternativa a l’entrada que us vam oferir ahir. Tornem a utilitzar el pollastre com a ingredient estrella, però aquesta vegada hem simplificat més les coses.

Per a la seva preparació necessitarem el següent:

Ingredients

• Pit de pollastre filetejat.
• 200 ml. de salsa de tomàquet.
• 2 Alls.
• Pebrots en pols.
• Oli d’oliva
• Sal.

Elaboració

Posem una cassola amb una cullerada d’oli d’oliva i saltegem els filets de pollastre a foc alt. Aconseguirem que es daurin per fora, però deixar-los tendres per dins. Els posem a una safata a la vora, ja que els necessitarem posteriorment.

A la mateixa cassola, afegim una mica més d’oli i fregim un parell de dents d’all, que haurem tallat a tires amb antelació.

Immediatament afegim la salsa de tomàquet i una culleradeta de pebrots en pols. Deixem que es sofregeixi tot junt un minut, i introduïm el pit de pollastre dins la salsa perquè s’escalfi tot junt.

*Variant: Si el que volem és que la salsa sigui més forta, podem afegir-hi mitja ceba en el mateix moment que cuinem l’all.

Aspecte del pit de pollastre amb tomàquet picant.

Desitgem que us agradi. Podeu dir-nos la vostra en aquest mateix blog.

Fins la propera i que vagi de gust!

Pit de pollastre amb ceba caramel·litzada

Avui a la cuina de l'estudiant us ensenyarem a preparar un deliciós plat, que a part de ser molt fàcil de cuinar és econòmic, amb el qual quedareu dallò més bé.

Els ingredients necessaris per a 4 persones són:

-          4 pits de pollastre (sense filetejar)

-          4 cebes tendres (petites) o 2 (si són grans)

-          2 cullerades de farina

Elaboració:

Primer de tot tallarem la ceba en làmines fines, un cop ho tinguem ho aboquem a una paella amb oli (l’oli ha d’estar calent) i deixarem que es vagi fent mica en mica, a foc lent. Un cop la ceba estigui ben daurada la retirem.

Mentre es va fent la ceba, tallem els pits de pollastre en daus.

 A continuació els enfarinem; d’aquesta manera aconseguirem que al fer-los a la paella ens quedin daurats per fora i molt tendres per dins.

 Un cop tenim el pits de pollastre tallats i enfarinats ho aboquem a una paella amb oli, a foc mig. Deixem que es vagi fent, i quan veiem que estan daurats afegim la ceba, i ho remenem tot. I Aquest serà l’aspecte del nostre plat d’avui.

 I aquí us mostrem la presentació:

Fins la propera i que vagi de gust!

Consells per cuinar l'arròs

Avui us donarem uns quants consells per elaborar plats basats en l’arròs. Aquest ingredient es pot cuinar de moltes formes, moltes de les quals la gran majoria de gent desconeix. Però la grandesa d’aquest cereal no només rau en el seu gran ventall de possibilitats d’elaboració, sinó que també podem aconseguir sabors diferents. Amb l’arròs podem preparar innumerables guarnicions, fredes o calentes, així com plats principals o inclús postres.

Cal tenir sempre present que aquest és un dels aliments més consumits al món, i més concretament al tercer món. Moltes famílies només tenen accés a l’arròs per alimentar-se diàriament, i això ens serveix d’exemple per valorar la importància que té en el nostre planeta.

També és vital en la dieta d’un celíac. La dieta exempta de gluten es caracteritza per la prohibició de molts cereals usats en la vida quotidiana, com l’ordi, la civada, el blat... És per això que les marques fabricants de productes sense gluten exploten aquest aliment per a elaborar farines i productes derivats.

Sigui quin sigui el nostre menú escollit, s’ha de tenir en compte certs consells per no desaprofitar la cocció de l’arròs, i que aquest no acabi perjudicant al gust del nostre plat.

Aquí us deixem suggeriments senzills per evitar que l’arròs s’enganxi, s’endureixi o es bulli massa.

Arròs endurit: Per evitar que l’arròs s’endureixi quan l’estem cuinant, és molt útil afegir unes gotes de suc de llimona a l’aigua escalfada prèviament. D’aquesta manera també aconseguirem un arròs blanc.

Arròs separat: Si pel plat que desitgem elaborar necessitem aconseguir un arròs amb els grans ben separats, s’ha de tallar l’ebullició amb un got d’aigua freda i remullar l’arròs. Una altra manera d’aconseguir un arròs solt és afegint-hi un rajolí d’oli a l’aigua.

Un altre consell per assolir aquest tipus d’arròs és cuinar a foc alt els primers minuts, i quan notem que l’arròs comença a pujar, baixem el foc.

Reescalfar l’arròs: Per reescalfar l’arròs sense que aquest perdi textura ni s’assequi, s’ha de col·locar en un colador i posteriorment deixar el colador sobre de la olla amb aigua bullint.

Arròs aromàtic: En aquest cas, s’ha d’afegir una mica d’herbes aromàtiques a l’aigua bullint. Aquestes poden ser seques o en  branca. És molt important posar una quantitat moderada, ja que si ens passem el plat pot ser molt embafador.

Aconseguir que l’arròs no s’enganxi: El més convenient és no tornar a moure l’arròs  una vegada que el caldo o l’aigua comenci a bullir, perquè els grans tenen una reacció en la qual s’obren i s’acaben enganxant.

Arròs més gustós: Abans d’incorporar-lo a l’aigua calenta, passem l’arròs cru per la paella on estem cuinant el sofregit. Quedarà més gustós i sencer.

Arròs amb llet: Per endolcir l’arròs amb llet, el sucre s’ha d’incorporar quan l’arròs ja ha estat bullit. Si ho fem a l’inrevés es quedarà massa tou.

Imatge dels diferents tipus d'arròs. Font Ciencias para el mundo contemporáneo

Esperem que us serveixi d'ajuda. Si teniu algun dubte o alguna aportació, no dubteu en fer-nos-la saber deixant el vostre comentari.

Fins la propera i que vagi de gust!

Parla'ns de tu

Avui és divendres, i per tant toca la nostra secció parla'ns de tu. El nostre protagonista és l’Uri Vives, de 22 anys, estudiant d’enginyeria mecànica a la UdG i que fa 2 anys que viu en un pis d’estudiants.

 

Un ingredient que no pot faltar a la teva nevera: Ceba

La millor companyia per dinar: Els amics

No te n'aniries mai a dinar amb ... Qualsevol afiliat i militant del PP

I si poguessis aniries amb ... Scarlett Johansson

El teu plat favorit ... Pasta a la carbonara o arròs a la cubana

Un vici ... El cafè

Completa el refrany: A la taula d’en Bernat, qui no hi és, ... no és comptat

Moltes gràcies per la vostra atenció, que passeu un bon cap de setmana. Fins la propera i que vagi de gust!

Espaguetis a la puttanesca

Bon dia estudiants. Som conscients que últimament hem complicat un pèl les coses. Hem penjat receptes una mica més elaborades, que requerien molts ingredients, o que necessitàvem massa temps per dur-les a terme. 

Doncs bé, avui tornem al plat per excel·lència de tots els pisos d’estudiants: la pasta.

Ja hem presentat alguna recepta de pasta, com l’”aglio e olio”, però avui toca “la puttanesca”.

Per a realitzar la salsa per a 2 persones necessitarem els següents ingredients:

• 300 gr. d’espaguetis.
• 250 ml. de salsa de tomàquet.
• 10 olives verdes o negres sense pinyol.
• 1 got de vi blanc.
• 1 llauna de tonyina.
• 1 ceba.
• 2 dents d’all.
• 6 anxoves.
• Sal.
• Pebre.

Elaboració

Primer de tot, hem de posar la pasta a bullir durant uns 15 minuts. És important ja tenir-la feta mentre elaborem la salsa, perquè sinó podria ser que no coordinéssim bé els temps. Hem de picar la ceba i l’all a trossets ben petits. Posarem primer de tot la ceba a una cassola amb oli calent. És important que no es cremi, sinó perdrà el gust. Quan aquesta comença a estar una mica daurada, hi afegim l’all a foc molt lent.

Quan tenim la ceba i l’all a punt, hi afegim el got de vi blanc. Ho deixem reposar durant uns 5 minuts encara a foc molt lent. És el moment d’afegir-li el tomàquet fregit, un polsim de sal i una mica de pebre.

Mentre la salsa va quallant, tallem les anxoves i les olives. Passats 5 minuts més ja podem retirar la cassola del foc. Posem la pasta al plat, i hi avoquem la salsa al damunt. És aquí on podem col·locar les anxoves i les olives.

Aquest és, doncs, l’aspecte dels espaguetis a la puttanesca.

*Ja per acabar, ens agradaria que ens diguéssiu quina salsa és la vostra preferida per acompanyar la pasta. Penjarem la recepta de la més original.

Fins la propera i que vagi de gust!

Dia Mundial de la Diabetis

Avui, 14 de Novembre, és el dia Mundial de la Diabetis, i hem cregut oportú dedicar el nostre post d’avui a aquesta malaltia. En aquest us explicarem en que consisteix el dia Mundial de la diabetis, què és, la seva classificació, ...

El Dia Mundial de la diabetis (DMD) és la campanya de conscienciació sobre la diabetis més important del món.

Aquest dia, va ser instaurat per la Federació Internacional de Diabetis (FID) i l’organització Mundial de la Salut (OMS) l’any 1991, com a resposta al augment dels casos de diabetis en el món.

L’any 2007, Nacions Unides va celebrar per primera vegada aquest dia, desprès de l’aprovació l’anterior any, el que va convertir al ja existent Dia Mundial de Diabetis en un dia oficial de la salut de l’ONU.

Però, què és la diabetis?

La diabetis és una malaltia crònica ocasionada per la dificultat que te l’organisme per utilitzar el sucre que ingereix amb els aliments. Com a conseqüència el sucre s’acumula i resta en la sang ocasionant la hiperglucèmia (valors alts de glucèmia en sang) que donen lloc al diagnòstic de la diabetis.

Aquesta situació es produeix perquè l'organisme fabrica poca o gens insulina que és la hormona necessària per afavorir el pas de la glucosa de la sang als teixits (músculs, cervell, ...)

Classificació de la diabetis:

- Diabetis mellitus 1 (DM1), dita també juvenil, tipus I o insulinodependent. Apareix en persones menors de 30 anys aproximadament. La manca d’insulina acostuma a ser severa, per tant cal administrar la insulina injectada. L’inici o debut és brusc i els símptomes són: set intensa, excés de gana, orina amb molta freqüència, pèrdua de pes, cansament... 

- Diabetis mellitus 2 (DM2), dita també de l’adult, tipus II o no insulinodependent. Apareix normalment en persones majors de 40 anys. L’inici és lent i gradual els símptomes són menys aclaridors per realitzar el diagnòstic. La causa va normalment lligada a l’obesitat i l’estil de vida. 

En aquests casos la correcció de l’obesitat és la millor mesura terapèutica, tot i que a vegades també amb insulina.

Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, la Federació de Diabètics Espanyols, ha realitzat un tutorial on ens mostra algunes recomanacions saludables, perquè es commemora aquest dia, quines reivindicacions es fan i perquè tenen tanta importància pel col·lectiu de persones amb diabetis.

Fins la propera i que vagi de gust!

Pastís de salmó i tonyina

Estudiants! Què tal aquest dimarts tan fred? Avui us recomanarem una recepta diferent. Fer un pastís de salmó, si bé és complex per la quantitat d’ingredients que necessita, és senzill pel que fa a l’elaboració.

Ingredients

•          1 Safata de salmó fumat d’uns 100 gr.
•          1 Llauna de tonyina.
•          4 Ous.
•          1 llesca de pà.
•          200 gr. de tomàquet.
•          200 ml. de crema de llet.
•          2 cullerades de mantega.
•          4 llagostins.

Elaboració

Primer de tot hem de treure la crosta del pa. Agafant un bol, esmicolem el pa i l’evoquem, juntament amb la llauna de tonyina, els 6 ous batuts, els 200 ml. de tomàquet, els 200 ml. de crema de llet i les cullerades de mantega. Mentrestant, per guanyar temps podem anar escalfant el forn a màxima potència durant 10 minuts.

Ho batem tot perquè quedi una pasta uniforme. (En aquest moment podem afegir-hi també allioli si en som partidaris). És l’hora de posar tota la massa a un motlle, i deixar-ho uns 25 minuts al forn a 200 graus. Aquest és l’aspecte que ha de tenir abans d’entrar al forn.

Quan han passat aquests 25 minuts, el traiem i el deixem reposar. Cal recordar que aquest és un plat que se serveix fred.

Aquí teniu un suggeriment de presentació, amb els 4 llagostins al damunt, i tomàquet i maionesa a les vores.

Fins la propera i que vagi de gust!

Com congelar els aliments

En aquest post us explicarem alguns detalls per congelar de manera eficient els aliments, sense alterar-los i conservant les seves propietats el màxim possible.

La congelació és un mètode molt utilitzat per augmentar de manera eficient la vida dels productes alimentaris abans de que es facin malbé, i que s’utilitza de forma sovint en els estudiants. A continuació us deixem una sèrie de consells que us poden ser molt útils:

- Les verdures s’han de congelar netes, trossejades i escaldades. No és adequat la congelació de les verdures que es consumeixen crues (tomàquet, enciam, ...).

- Tota la carn és adequada per congelar, ja sigui crua o cuinada. En el cas de la vedella s’aconsella tenir-la uns dies a la nevera abans de congelar-la, ja que d’aquesta manera estarà més tendre.

- El peix s’ha de congelar net; sense els budells, el cap, ... S’ha de vigilar que no s’hagi congelat amb anterioritat.

- És aconsellable congelar en racions, segons el consum, d’aquesta manera serà més pràctic quan es faci ús del congelat.

- S’hi congelem moltes carmanyoles, és important etiquetar-les amb la data.

- S’ha d’escollir els recipients més adequats. Els envasos rígids són els més adequats per guardar aliments líquids; en canvi per envasar plats preparats són molt útils els recipients de plàstic rígid, ja que permeten la descongelació al propi envàs.

- Els aliments que cuinem s’han de congelar tapats i deixar-se refredar.

- Al congelar líquids (caldo), s’ha de deixar un marge, ja que augmenten la seva grandària.

- Els envasos no poden tenir fissures ni estar trencats, ja que l’aire fred del congelador asseca els aliments i fa que perdin la qualitat un cop els descongelem.

- Si s’utilitzen envasos quadrats o rectangulars s’aprofitarà de manera més eficient l’espai del congelador.

Esperem que us puguin ser útils aquests consells, i si en sabeu algun no dubteu en compartir-lo amb tots nosaltres. Fins la propera i que vagi de gust!

Parla'ns de tu... amb Ramon Tormo

Avui tenim un parla’ns de tu molt especial. Hem estat parlant-vos durant tota la setmana de la celiaquia, explicant què és, quines receptes són ideals per als que pateixen la malaltia, etc. És per això que avui, com a traca final, volem oferir-vos una entrevista que Ramon Tormo, gastroenteròleg de renom, ens va oferir amb l’objectiu de resoldre tots els dubtes. Això és el que ens va dir:

Quants anys fa aproximadament que es coneix la malaltia?

- Això va ser al 1830 més o menys, va ser Hercker. La va descriure dient que els nens anaven millor amb una dieta a base de plàtans.

Quina diferència hi ha entre intolerància al gluten i al·lèrgia?

- El que s’ha vist és que hi ha moltes celiaquies silents o latents que no es manifesten, que les pateixen molt sovint els parents de primer grau. Si la malaltia és la intolerància al gluten o celiaquia es tracta d’un mecanisme que està vinculat als anticossos (IGE) antigluten que fan reaccions immediates. L’al·lèrgia al gluten pot desaparèixer amb el temps i la intolerància al gluten no desapareix mai.

Quins símptomes són propis de la malaltia?

- Tenir la panxa inflada, no tenir cul, ser una persona molt irritable, el cabell es trenca i les ungles també, etc. Altres vegades, la gent gran, per exemple, té trastorns en la coagulació o esterilitat. I després hi ha uns altres que no tenen cap símptoma i que són els celíacs silents o latents. O sigui el ventall de símptomes és molt gran.

Com es diagnostica?

- Primer es fan anàlisis per veure si els anticossos són positius o negatius i si marca positius es passa posteriorment a fer una biòpsia de budell, perquè tot i que els anticossos són molt fiables, el ventall de símptomes és ampli i sempre es fa una biòpsia per estar segurs.

Quines conseqüències pot tenir si no es segueix la dieta?

-  Els celíacs tenen una probabilitat molt més elevada de patir càncers que no pas la resta de la població, això significa que si la dieta no se segueix correctament pot esdevenir en un càncer de qualsevol òrgan de l’aparell digestiu i a més, l’esterilitat és més freqüent. 

      Us deixem un enllaç d'una entrevista realitzada pel programa Singulars de Tv3.

      Per a tots aquells que encara tingueu dubtes sobre la malaltia, volgueu aportar quelcom o compartir experiències noves, tenim obert el nostre fòrum de missatges. Participeu-hi!

      Us deixem la pàgina web www.ramontormo.com per si us pot ser d'utilitat.

Símbol sense gluten. Font: sintomas celiaquia 

Llenties amb xoriço

Seguim amb la setmana dedicada a la celiaquia, i deixant-vos plats variats i econòmics. Avui us ensenyarem a preparar unes delicioses llenties amb xoriço, que les acompanyarem amb verdures per obtenir un plat molt complet.

Els ingredients necessaris per a 4 persones són:

-          2 tomàquets

-          1 ceba tendra gran

-          1 bon tros de xoriço (picant o dolç)

-          1 pastanaga

-          1 all

-          1 patata

-          4 tasses de llenties (tassa de cafè)

Elaboració

La nit anterior s’han de deixar les llenties a remull en una cassola.

Quan les anem a preparar, fiquem les llenties en un colador i les rentem. A continuació en una olla gran fiquem les llenties netes, el xoriço, la ceba, els tomàquets i l’all (sense pelar) i la patata i la pastanaga pelades. 

Afegim aigua a l’olla, que ho cobreixi tot bé, uns 3 centímetres per sobre aproximadament. Aquest hauria de ser l’aspecte:

A continuació fiquem l’olla al foc, al màxim, i un cop està bullint, ho baixem al mínim, i deixem que es vagi fent, durant uns 35 minuts aproximadament. És important remenar de tant en tant.

Un cop ja estiguin fetes, retirem els tomàquets, la ceba, la pastanaga, l’all i la patata, i ho triturem tot en la “minipimmer”, i ho afegim a les llenties. Ara, ho remenem una mica i a servir! Que aprofiti.

 Fins la propera i que vagi de gust!

Coca sense gluten

Seguint amb la setmana dedicada a la malaltia celíaca, avui us proposem una recepta pels més llaminers, una coca sense gluten que quan la proveu us vindrà de gust en qualsevol moment del dia.

Si sou celíacs, sabreu la dificultat que hi ha actualment per adquirir menjars dolços a les botigues, i si no ho sou però teniu coneguts que sí que ho són, després de llegir aquesta recepta ja sabreu com actuar si us encarreguen portar les postres per un sopar d’amics.

Els ingredients necessaris són:

• 4 ous.
• 1 iogurt de llimona.
• 1 ratlladura de pela de llimona.
• 1 sobre de llevat sense gluten.
• Farina sense gluten.
• Sucre.

Elaboració:

Agafem el iogurt de llimona i el posem dins d’un bol. Usant l’envàs del iogurt com a mesurador, batem els ous i els posem dins l’envàs fins que l’emplenem tot. Ho avoquem al mateix bol. Posteriorment hi posem sucre amb la mida de 2 envasos del mateix iogurt i fem el mateix amb la farina sense gluten però 3 vegades.

Un cop ja tenim tots els ingredients amb la seva justa mesura dins del bol, hi afegim una llimona ratllada i un sobre de llevat sense gluten. Ho barregem tot perquè quedi una massa el més líquida possible.

Ja només ens quedarà empolsar la safata de farina i col·locar-la al forn a 200 graus durant 40 minuts. És important que haguem estat escalfant el forn amb antelació durant 10 minuts a la màxima potència.

Com podeu comprovar, és una recepta molt fàcil, que requereix una elaboració d’uns 5-10 minuts com a molt, i el forn ja farà la resta. Simplement haurem d’estar pendents de comprar dos ingredients especials: llevat sense gluten i farina sense gluten. Actualment, la marca que més facilitats dóna per a adquirir aquests ingredients és Schär.

Fins la propera i que vagi de gust!

Aletes de pollastre al forn

Com varem comentar al anterior post, aquesta setmana us proposarem plats aptes per a celíacs, i avui toquen aletes de pollastre al forn. A part de ser un plat econòmic és molt saludable, ja que no utilitzarem res d’oli.

Els ingredients necessaris per a 4 persones són:

-          1 kg d’aletes de pollastre.

-          Sal.

Elaboració

Primer de tot rentem les aletes de pollastre a la pica, una per una, i si tenen greix o plomes les traiem, i les deixem escorre en un colador. Nosaltres les deixarem senceres, si voleu es poden tallar per la meitat.

Posem a escalfar el forn (10-15 minuts), i mentrestant col·loquem les aletes en una safata i hi afegim sal.

A continuació introduïm el recipient al forn, i el deixem durant una hora aproximadament, a 200 graus a dalt i avall. Depenent de si ens agraden més o menys torrades el temps variarà. I aquí teniu el resultat:

I la ració:

Fins la propera i que vagi de gust!

I si som celíacs, quina alimentació hem de seguir?

Avui no us explicarem cap recepta en concret ni us donarem cap consell. De tant en tant us intentarem transmetre com és el dia a dia d'una persona que no pot menjar tots els aliments indiscriminadament a causa d'una malaltia. És per això que aquesta setmana la dedicarem a les persones celíaques. Molts de vosaltres ja haureu sentit a parlar d'aquesta malaltia, però realment la coneixem tant com ens pensem? Anem a comprovar-ho.

La celiaquia es caracteritza per ser una malaltia que produeix una inflamació crònica de l’intestí prim, causada pel fet d’ingerir determinats cereals. La barreja vegetal d’alguns cereals com el blat, la civada, l’espelta... s’anomena gluten.

El gluten és un conjunt de proteïnes que pertanyen al grup de les prolamines (solubles en alcohol) i de les glutelines (insolubles en alcohol) que es troben a les llavors de molts cereals.

El fet d’ingerir aquest gluten provoca una reacció contra l’intestí prim, que causa una inflamació i això fa que la mucosa de l’intestí es lesioni i s’atrofien les vellositats. Conseqüentment, l’absorció dels nutrients és dolenta, i això provoca que l’organisme no estigui ben nodrit.

Aquest trastorn apareix a persones genèticament predisposades, de totes les edats a partir de la infància. Cal dir també, que la celiaquia no desapareix, és a dir, que qui té aquesta malaltia ha de conviure amb ella tota la vida. Per tant, es tracta d’una malaltia crònica.

Alguns dels símptomes gràcies als quals espot detectar aquesta malaltia són la diarrea crònica, el retard del creixement en la infància, la fatiga, el mal d’ossos, etc.

Tot i que aquests símptomes poden estar absents o aparèixer depenent de l’època en que es troba el malalt, i poden ser símptomes que es manifestin en gairebé tots els òrgans del cos: tan se’ls hi pot trencar les ungles, com tenir una inflamació a la panxa. És justament per aquest motiu que és tan complicat pel metge detectar si el pacient és celíac o no, ja que la gran varietat de símptomes et porta a pensar sovint en altres malalties.

Actualment, la celiaquia afecta a un 1% de la població europea: unes 60.000 persones a Catalunya, 400.000 a Espanya. Generalment, aquests malalts han estat diagnosticats amb retard. Això significa que han hagut de patir complicacions de salut i malalties associades que han disminuït la seva qualitat de vida a nivell físic i també psicològic.

El tractament

L’únic tractament que disposen els celíacs és el seguiment d’una dieta estrictament exempta de gluten durant tota la seva vida, és per això que aquestes persones, siguin nens o adults, es troben amb problemes socials per dur a terme una vida totalment normalitzada fora de casa seva (escoles, restaurants, hotels, menjadors de treball, etc.)

Productes sense gluten. Font: Glutoniana

El principal problema que tenen els científics que investiguen aquesta malaltia és que actualment no es disposa de mètodes d’extracció ¡que permetin extreure el gluten al 100% dels diferents tipus d’aliments. A aquest problema s’hi afegeix el fet que fins fa poc no hi havia sistemes fiables per a detectar el gluten en aliments per celíacs, la qual cosa provocava que en els països europeus no existissin normatives legals que regulessin els nivells de gluten per a celíacs.

Amb aquesta breu explicació esperem servir d’ajuda als estudiants que conviuen amb amics celíacs o que ells mateixos ho són. Com hem citat, és una malaltia estesa i cada cop se’n diagnostiquen més casos. També ens sentiríem molt satisfets si qualsevol celíac diagnosticat recentment llegís aquest escrit i aconseguíssim així introduir-lo en el tema. Per qualsevol dubte, pregunta o suggeriment, deixem obert el nostre fòrum. També us deixem l’enllaç de l’Associació de Celíacs de Catalunya

Fins la propera i que vagi de gust!