Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estudiants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estudiants. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de desembre del 2012

Parla'ns de tu... amb Laura Ballesteros


Avui la nostra entrevista va dirigida a Laura Ballesteros, estudiant de 4t curs d'Humanitats. Ha viscut 3 anys en un pis d'estudiants a Salamanca, i actualment comparteix pis a Florènia amb una beca Erasmus. Això és el que ens ha explicat:

Un ingredient que no pot faltar a la teva nevera: la xocolata. 

La millor companyia per dinar: els meus amic de Palamós.

No te n'aniries mai a dinar amb... mai pots dir mai.

I si poguessis aniries amb... Mahatma Ghandi.

El teu plat favorit... Espaguetis amb qualsevol salsa.

Un vici... Menjar pasta crua.

Completa el refrany: A carn dura... dentadura!

Això és tot per avui. Esperem que ens aneu seguint tant a Facebook com a Twitter, i que seguiu participant en les nostres receptes.

Fins la propera i que vagi de gust!

dilluns, 17 de desembre del 2012

Pastís de patata i carn

Comencem fort una setmana complicada. Ja queda menys per les vacances de Nadal! 
Avui us proposem una recepta força entretinguda, però us animem a elaborar-la durant el temps lliure que ens espera.


Ingredients per a 4 persones:
  • 5 patates
  • 200 gr. de carn de vedella picada
  • 150 gr. de carn de porc picada
  • 150 gr. de formatge cuina emmental
  • 1 ou
  • 1 ceba
  • 1 pebrot verd
  • 1 dent d'all
  • 1 got de salsa de tomàquet
  • aigua
  • oliï d'oliva
  • surt
  • pebre negre
  • orenga
  • alfàbrega
  • julivert

Primer de tot s’ha de pelar i picar la dent d'all i la ceba i posar-les en una paella amb un rajolí d'oli. Piquem el pebrot, ho afegim i ho deixem coure. Una vegada daurades l’all i la ceba, incorporem la carn picada de vedella i la de porc. Ho barregem i hi afegim sal i pebre. Hi afegim una mica d'orenga. Piquem unes fulles d'alfàbrega i les incorporem. Barregem. Aboquem la salsa de tomàquet i ho deixem a foc suau perquè s'evapori l'aigua de la salsa. 



Per altra banda, rentem les patates i les posem (amb la pell) a l'olla ràpida cobertes amb aigua i un polsim de sal. Tanquem l'olla i ho deixem a foc suau durant 5-8 minuts (depenent de la grandària). Obrim, retira les patates a un plat i ho deixem temperar. Traiem la pell de les patates i les trinxem. És moment de tornar-hi a afegir sal i pebre. Trenquem un ou, ho afegim i ho barregem. Separem el puré en dos bols diferents i agreguem julivert picat a un d'ells. Ho seguim barrejant.


Posem un motlle en el centre del plat i emplenem una primera capa amb puré de patata. Col·loquem una altra capa de carn al damunt i acabem amb una altra de puré amb julivert. Hi posem una mica de formatge emmental i ja està llest per servir.



Fins la proprea i que vagi de gust!


Aspecte del pastís de patata i carn.










divendres, 14 de desembre del 2012

Parla'ns de tu


Avui és divendres, i per tant toca la nostra secció parla'ns de tu.Tenim com a protagonista la Bea Marin, de 21 anys, estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Girona i que fa 3 anys que viu en un pis d'estudiants. 



Un ingredient que no pot faltar a la teva nevera: Formatge

La millor companyia per dinar: Tota la família 

No te n’aniries mai a dinar amb ... Cristiano Ronaldo

I si poguessis aniries amb ... Andreu Buenafuente 

El teu plat favorit: Molts, però una de les meves debilitats és la pasta a la carbonara

Un vici: La xocolata 

Completa el refrany: A la taula d’en Bernat, qui no hi és, ... no és comptat.

Això és tot per avui, moltes gràcies per la vostre atenció, que passeu un bon cap de setmana. Fins la propera i que vagi de gust.

divendres, 30 de novembre del 2012

Parla'ns de tu

Avui és divendres, i per tant toca la nostra secció parla'ns de tu.Tenim com a protagonista el Michael Martin, de 21 anys, estudiant de publicitat i relacions públiques i que fa 2 anys que viu en un pis d'estudiants



Un ingredient que no pot faltar a la teva nevera: Formatge 

La millor companyia per dinar: Pa 

No te n'aniries mai a dinar amb ... Algú que menges més que jo. 

I si poguessis aniries amb … Groucho Marx 

El teu plat favorit ... Molts, però la lasanya és una debilitat. 

Un vici ... La ceba 

Completa el refrany: A pa du, ... bones són sopes. (la resposta és dent aguda).



Que passeu un bon cap de setmana!Fins la propera i que vagi de gust.



dimarts, 27 de novembre del 2012

Espaguetis a la carbonara

Amics, aquesta entrada la dediquem a dos seguidors que han volgut col·laborar amb nosaltres des d'Itàlia. Es tracta de dos estudiants catalans que estan gaudint d'una beca Erasmus, l'Aleix i l'Adam.

Ens han fet arribar aquest original vídeo per mostrar-nos d'una forma més gràfica i amena una recepta molt típica italiana, els espaguetis a la carbonara.

Els ingredients necessaris per a realitzar la recepta per a 2 persones són els següents:
  • 250 gr. d'espaguetis.
  • 100 gr. de bacó.
  • 4 ous.
  • 100 gr. de formatge ratllat.
  • Pebre.

A continuació us explicarem l'elaboració d'aquest plat amb el vídeo realitzat pels estudiants.



Esperem que us hagi agradat la recepta, i esperem més col·laboracions per part vostra.

Fins la propera i que vagi de gust!

dilluns, 26 de novembre del 2012

Els ous d'abans

Fa molt de temps que convivim amb les aus i en vivim. Anteriorment els ous eren l'aportació principal de proteïnes d'un neardental que tenia una dieta molt vegetariana. El fet de domesticar una gallina, va ser un gran pas en l'humanitat.

Actualment als galliners hi regna l'especialització: o bé es crien aus per consumir-les com a carn o bé perquè produeixin el màxim nombre d'ous, fet que ha provocat la producció industrialitzada. En Xavier Franca, és un dels responsable de recuperar els ous amb gust d'ou, partint de la idea que les gallines són animals sociable.

Per tal de mantenir els criteris de qualitat, les ponedores han de seguir els bioritmes, recollir-se de manera espontània, al vespres, diposar d'un espai mínim per exemplar (6 m2), gaudir d'una vida sexual sana; un gall per cada cent gallines. 

Una de les granges que s'escapa d'aquesta producció industrial és el Calaf. Una granja familiar amb gallines camperes, que mengen verd, blat de moro, ordi i blat. Gràcies a llocs com aquest  podem tornar a menjar ous, però amb gust d'ou.

A continuació us afegim una fotografia que ens explica com funciona el codi de barres identificatiu que té l'ou a la closca.


Com ja es sap, l'ou de gallina, és des de fa segles un dels aliments bàsics de l'alimentació humana. Però a part d'aquest tenim altres varietats que s'han anat introduint a la nostra dieta:
1. Estruç: és l'ou més gran que es consumeix actualment, sobretot per preparar truites.
2. Perdiu: ou de mida petita que acostuma a tenir la closa blanca, groga o clapada.
3. Emú: a part de ser gran, té un color verdós. És ideal per a preparar remenats, ja que té un gust aigualit.
4. Oca: més gran que l'ou d'ànec. Té un gust més oliós, i es troba al mercat a partir de març.
5. Pintada: no gaire habitual als nostres mercats. El seu color i aplicacions és semblant a l'ou de gall dindi.
6. Ros de gallina: és el més consumit, i és sol classificar per mides als supermercats (S, M, L, XL)
7. Ànega: ou gros, de color marfil. Ideal per preparar pastissos.
8. Guatlla: és l'ou més minúscul i té la closca recoberta de clapes.


divendres, 23 de novembre del 2012

Parla'ns de tu...


Avui, com cada divendres, la nostra secció és dedicada a un estudiant. Volem saber més de vosaltres, que bàsicament sou els nostres protagonistes. 

Hem entrevistat a Bernard Sàbat, de 21 anys, estudiant d'Integració Social a la ciutat de Girona. Aquest any és el primer que comparteix pis. 

Això és el que ens ha dit:

Un ingredient que no pot faltar a la teva nevera: Tonyina en llauna 

La millor companyia per dinar: Uns bons amics.

No te n'aniries mai a dinar amb... José Mourinho

I si poguessis aniries amb... Tito Vilanova.

El teu plat favorit... Galtes de porc.

Un vici... El menjar de la meva mare

Completa el refrany: A la casa d'en Bernat, qui no hi és... no menja tonyina. (no comprovarem la validesa de la resposta).

Això és tot per avui,

Fins la propera i que vagi de gust!

dijous, 22 de novembre del 2012

Crema de carbassa

Avui us ensenyarem a cuinar un deliciosa i saludable crema. Ja que ens trobem a la tardor, utilitzarem un producte de temporada: la carbassa. És un plat senzill i ràpid de fer.

Els ingredients per a dues persones són:
-          1 porro.
-          350 grams de carbassa.
-          1 patata.
-          Llet.
-          Aigua.
-          1 ceba tendra.

Elaboració:

Primer de tot hem de buidar la carbassa, i retirar tots els filaments i les pipes. Tallem la ceba, el porro, la patata i la carbassa en trossos petits i ho fiquem en una olla amb oli calent.

Daurem els ingredients a foc lent; quan estiguin ho cobrim amb aigua. Deixem que es vagi fent a foc lent durant uns 25 minuts, i remenem de tant en quant.

Podem afegir una mica d’aigua si veiem que ens ha quedat molt espès. Un cop estigui fet ho passem pel turmix, i afegim una miqueta de llet. I ja tindrem una exquisida crema de carbassa! Esperem que us agradi. Per servir-lo podem afegir unes gotes d’oli i una miqueta d’orenga o alfàbrega.



Fins la propera i que vagi de gust!

dimarts, 20 de novembre del 2012

Pit de pollastre amb ceba caramel·litzada


Avui a la cuina de l'estudiant us ensenyarem a preparar un deliciós plat, que a part de ser molt fàcil de cuinar és econòmic, amb el qual quedareu dallò més bé.

Els ingredients necessaris per a 4 persones són:
-          4 pits de pollastre (sense filetejar)
-          4 cebes tendres (petites) o 2 (si són grans)
-          2 cullerades de farina

Elaboració:
Primer de tot tallarem la ceba en làmines fines, un cop ho tinguem ho aboquem a una paella amb oli (l’oli ha d’estar calent) i deixarem que es vagi fent mica en mica, a foc lent. Un cop la ceba estigui ben daurada la retirem.

Mentre es va fent la ceba, tallem els pits de pollastre en daus.

 A continuació els enfarinem; d’aquesta manera aconseguirem que al fer-los a la paella ens quedin daurats per fora i molt tendres per dins.

 Un cop tenim el pits de pollastre tallats i enfarinats ho aboquem a una paella amb oli, a foc mig. Deixem que es vagi fent, i quan veiem que estan daurats afegim la ceba, i ho remenem tot. I Aquest serà l’aspecte del nostre plat d’avui.

 I aquí us mostrem la presentació:

Fins la propera i que vagi de gust!

divendres, 16 de novembre del 2012

Parla'ns de tu


Avui és divendres, i per tant toca la nostra secció parla'ns de tu. El nostre protagonista és l’Uri Vives, de 22 anys, estudiant d’enginyeria mecànica a la UdG i que fa 2 anys que viu en un pis d’estudiants.


Un ingredient que no pot faltar a la teva nevera: Ceba

La millor companyia per dinar: Els amics

No te n'aniries mai a dinar amb ... Qualsevol afiliat i militant del PP

I si poguessis aniries amb ... Scarlett Johansson

El teu plat favorit ... Pasta a la carbonara o arròs a la cubana

Un vici ... El cafè

Completa el refrany: A la taula d’en Bernat, qui no hi és, ... no és comptat

Moltes gràcies per la vostra atenció, que passeu un bon cap de setmana. Fins la propera i que vagi de gust!

dimecres, 14 de novembre del 2012

Dia Mundial de la Diabetis


Avui, 14 de Novembre, és el dia Mundial de la Diabetis, i hem cregut oportú dedicar el nostre post d’avui a aquesta malaltia. En aquest us explicarem en que consisteix el dia Mundial de la diabetis, què és, la seva classificació, ...

El Dia Mundial de la diabetis (DMD) és la campanya de conscienciació sobre la diabetis més important del món.

Aquest dia, va ser instaurat per la Federació Internacional de Diabetis (FID) i l’organització Mundial de la Salut (OMS) l’any 1991, com a resposta al augment dels casos de diabetis en el món.

L’any 2007, Nacions Unides va celebrar per primera vegada aquest dia, desprès de l’aprovació l’anterior any, el que va convertir al ja existent Dia Mundial de Diabetis en un dia oficial de la salut de l’ONU.

Però, què és la diabetis?
La diabetis és una malaltia crònica ocasionada per la dificultat que te l’organisme per utilitzar el sucre que ingereix amb els aliments. Com a conseqüència el sucre s’acumula i resta en la sang ocasionant la hiperglucèmia (valors alts de glucèmia en sang) que donen lloc al diagnòstic de la diabetis.

Aquesta situació es produeix perquè l'organisme fabrica poca o gens insulina que és la hormona necessària per afavorir el pas de la glucosa de la sang als teixits (músculs, cervell, ...)

Classificació de la diabetis:

- Diabetis mellitus 1 (DM1), dita també juvenil, tipus I o insulinodependent. Apareix en persones menors de 30 anys aproximadament. La manca d’insulina acostuma a ser severa, per tant cal administrar la insulina injectada. L’inici o debut és brusc i els símptomes són: set intensa, excés de gana, orina amb molta freqüència, pèrdua de pes, cansament... 

- Diabetis mellitus 2 (DM2), dita també de l’adult, tipus II o no insulinodependent. Apareix normalment en persones majors de 40 anys. L’inici és lent i gradual els símptomes són menys aclaridors per realitzar el diagnòstic. La causa va normalment lligada a l’obesitat i l’estil de vida. 

En aquests casos la correcció de l’obesitat és la millor mesura terapèutica, tot i que a vegades també amb insulina.


Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, la Federació de Diabètics Espanyols, ha realitzat un tutorial on ens mostra algunes recomanacions saludables, perquè es commemora aquest dia, quines reivindicacions es fan i perquè tenen tanta importància pel col·lectiu de persones amb diabetis.


Fins la propera i que vagi de gust!

dilluns, 12 de novembre del 2012

Com congelar els aliments


En aquest post us explicarem alguns detalls per congelar de manera eficient els aliments, sense alterar-los i conservant les seves propietats el màxim possible.

La congelació és un mètode molt utilitzat per augmentar de manera eficient la vida dels productes alimentaris abans de que es facin malbé, i que s’utilitza de forma sovint en els estudiants. A continuació us deixem una sèrie de consells que us poden ser molt útils:

- Les verdures s’han de congelar netes, trossejades i escaldades. No és adequat la congelació de les verdures que es consumeixen crues (tomàquet, enciam, ...).

- Tota la carn és adequada per congelar, ja sigui crua o cuinada. En el cas de la vedella s’aconsella tenir-la uns dies a la nevera abans de congelar-la, ja que d’aquesta manera estarà més tendre.

- El peix s’ha de congelar net; sense els budells, el cap, ... S’ha de vigilar que no s’hagi congelat amb anterioritat.

- És aconsellable congelar en racions, segons el consum, d’aquesta manera serà més pràctic quan es faci ús del congelat.

- S’hi congelem moltes carmanyoles, és important etiquetar-les amb la data.

- S’ha d’escollir els recipients més adequats. Els envasos rígids són els més adequats per guardar aliments líquids; en canvi per envasar plats preparats són molt útils els recipients de plàstic rígid, ja que permeten la descongelació al propi envàs.

- Els aliments que cuinem s’han de congelar tapats i deixar-se refredar.

- Al congelar líquids (caldo), s’ha de deixar un marge, ja que augmenten la seva grandària.

- Els envasos no poden tenir fissures ni estar trencats, ja que l’aire fred del congelador asseca els aliments i fa que perdin la qualitat un cop els descongelem.

- Si s’utilitzen envasos quadrats o rectangulars s’aprofitarà de manera més eficient l’espai del congelador.


Esperem que us puguin ser útils aquests consells, i si en sabeu algun no dubteu en compartir-lo amb tots nosaltres. Fins la propera i que vagi de gust!

dijous, 8 de novembre del 2012

Llenties amb xoriço


Seguim amb la setmana dedicada a la celiaquia, i deixant-vos plats variats i econòmics. Avui us ensenyarem a preparar unes delicioses llenties amb xoriço, que les acompanyarem amb verdures per obtenir un plat molt complet.

Els ingredients necessaris per a 4 persones són:
-          2 tomàquets
-          1 ceba tendra gran
-          1 bon tros de xoriço (picant o dolç)
-          1 pastanaga
-          1 all
-          1 patata
-          4 tasses de llenties (tassa de cafè)

Elaboració

La nit anterior s’han de deixar les llenties a remull en una cassola.

Quan les anem a preparar, fiquem les llenties en un colador i les rentem. A continuació en una olla gran fiquem les llenties netes, el xoriço, la ceba, els tomàquets i l’all (sense pelar) i la patata i la pastanaga pelades. 

Afegim aigua a l’olla, que ho cobreixi tot bé, uns 3 centímetres per sobre aproximadament. Aquest hauria de ser l’aspecte:


A continuació fiquem l’olla al foc, al màxim, i un cop està bullint, ho baixem al mínim, i deixem que es vagi fent, durant uns 35 minuts aproximadament. És important remenar de tant en tant.

Un cop ja estiguin fetes, retirem els tomàquets, la ceba, la pastanaga, l’all i la patata, i ho triturem tot en la “minipimmer”, i ho afegim a les llenties. Ara, ho remenem una mica i a servir! Que aprofiti.


 Fins la propera i que vagi de gust!

dimarts, 6 de novembre del 2012

Aletes de pollastre al forn


Com varem comentar al anterior post, aquesta setmana us proposarem plats aptes per a celíacs, i avui toquen aletes de pollastre al forn. A part de ser un plat econòmic és molt saludable, ja que no utilitzarem res d’oli.

Els ingredients necessaris per a 4 persones són:
-          1 kg d’aletes de pollastre.
-          Sal.

Elaboració
Primer de tot rentem les aletes de pollastre a la pica, una per una, i si tenen greix o plomes les traiem, i les deixem escorre en un colador. Nosaltres les deixarem senceres, si voleu es poden tallar per la meitat.

Posem a escalfar el forn (10-15 minuts), i mentrestant col·loquem les aletes en una safata i hi afegim sal.
A continuació introduïm el recipient al forn, i el deixem durant una hora aproximadament, a 200 graus a dalt i avall. Depenent de si ens agraden més o menys torrades el temps variarà. I aquí teniu el resultat:

I la ració:

Fins la propera i que vagi de gust!

dilluns, 5 de novembre del 2012

I si som celíacs, quina alimentació hem de seguir?

Avui no us explicarem cap recepta en concret ni us donarem cap consell. De tant en tant us intentarem transmetre com és el dia a dia d'una persona que no pot menjar tots els aliments indiscriminadament a causa d'una malaltia. És per això que aquesta setmana la dedicarem a les persones celíaques. Molts de vosaltres ja haureu sentit a parlar d'aquesta malaltia, però realment la coneixem tant com ens pensem? Anem a comprovar-ho.

La celiaquia es caracteritza per ser una malaltia que produeix una inflamació crònica de l’intestí prim, causada pel fet d’ingerir determinats cereals. La barreja vegetal d’alguns cereals com el blat, la civada, l’espelta... s’anomena gluten.

El gluten és un conjunt de proteïnes que pertanyen al grup de les prolamines (solubles en alcohol) i de les glutelines (insolubles en alcohol) que es troben a les llavors de molts cereals.

El fet d’ingerir aquest gluten provoca una reacció contra l’intestí prim, que causa una inflamació i això fa que la mucosa de l’intestí es lesioni i s’atrofien les vellositats. Conseqüentment, l’absorció dels nutrients és dolenta, i això provoca que l’organisme no estigui ben nodrit.

Aquest trastorn apareix a persones genèticament predisposades, de totes les edats a partir de la infància. Cal dir també, que la celiaquia no desapareix, és a dir, que qui té aquesta malaltia ha de conviure amb ella tota la vida. Per tant, es tracta d’una malaltia crònica.

Alguns dels símptomes gràcies als quals espot detectar aquesta malaltia són la diarrea crònica, el retard del creixement en la infància, la fatiga, el mal d’ossos, etc.

Tot i que aquests símptomes poden estar absents o aparèixer depenent de l’època en que es troba el malalt, i poden ser símptomes que es manifestin en gairebé tots els òrgans del cos: tan se’ls hi pot trencar les ungles, com tenir una inflamació a la panxa. És justament per aquest motiu que és tan complicat pel metge detectar si el pacient és celíac o no, ja que la gran varietat de símptomes et porta a pensar sovint en altres malalties.

Actualment, la celiaquia afecta a un 1% de la població europea: unes 60.000 persones a Catalunya, 400.000 a Espanya. Generalment, aquests malalts han estat diagnosticats amb retard. Això significa que han hagut de patir complicacions de salut i malalties associades que han disminuït la seva qualitat de vida a nivell físic i també psicològic.


El tractament
L’únic tractament que disposen els celíacs és el seguiment d’una dieta estrictament exempta de gluten durant tota la seva vida, és per això que aquestes persones, siguin nens o adults, es troben amb problemes socials per dur a terme una vida totalment normalitzada fora de casa seva (escoles, restaurants, hotels, menjadors de treball, etc.)




Productes sense gluten. Font: Glutoniana


El principal problema que tenen els científics que investiguen aquesta malaltia és que actualment no es disposa de mètodes d’extracció ¡que permetin extreure el gluten al 100% dels diferents tipus d’aliments. A aquest problema s’hi afegeix el fet que fins fa poc no hi havia sistemes fiables per a detectar el gluten en aliments per celíacs, la qual cosa provocava que en els països europeus no existissin normatives legals que regulessin els nivells de gluten per a celíacs.

Amb aquesta breu explicació esperem servir d’ajuda als estudiants que conviuen amb amics celíacs o que ells mateixos ho són. Com hem citat, és una malaltia estesa i cada cop se’n diagnostiquen més casos. També ens sentiríem molt satisfets si qualsevol celíac diagnosticat recentment llegís aquest escrit i aconseguíssim així introduir-lo en el tema. Per qualsevol dubte, pregunta o suggeriment, deixem obert el nostre fòrum. També us deixem l’enllaç de l’Associació de Celíacs de Catalunya

Fins la propera i que vagi de gust!

dimarts, 30 d’octubre del 2012

Pasta al Pesto

Avui us presentem una salsa típica italiana, el pesto. Veient els ingredients que presentem a continuació, podreu apreciar que es tracta d’un plat elaborat gairebé en la seva totalitat per elements vegetals, a excepció el formatge, i us intentarem demostrar que aquest tipus de menjar no està renyit amb el bon gust.


Els ingredients necessaris són:

  •          50 gr. de fulles d’alfàbrega.
  •          4 cullerades (uns 60 ml.) de pinyons.
  •          3 dents d’all.
  •          120 ml d’oli d’oliva verge.
  •          115 gr. de formatge parmesà ratllat.
  •          25 gr. de formatge d’ovella curat.
  •          Sal.
  •          Pebre.


Elaboració

Primer de tot hem de triturar l’alfàbrega, els alls i els pinyons fins que aconseguim una massa homogènia. Hi hem d’afegir uns 60 ml. d’oli d’oliva i batre-ho per donar una consistència cremosa a la massa. Incorporem la resta d’oli molt a poc a poc, sense deixar de batre per aconseguir la barreja perfecta.

Posteriorment afegim els formatges i ho removem (si ho fem amb una cullera de fusta ens anirà perfecte). És el moment d’afegir sal i pebre al gust, sense excedir-nos.

Fins aquí ja podríem tenir la salsa enllestida, però aquest plat té variants. Per donar-li més sabor a la mescla, hi podríem afegir una o dues cullerades de nata líquida. D’altra banda, si el que volem és una salsa més lleugera, podríem aprofitar l’aigua amb la qual hem bullit la pasta per mesclar-la amb el pesto.

Aquí teniu una suggerència de presentació:















Font de la fotografia: www.elgranchef.com 


Així queda doncs aquest plat senzill, sa i amb absència de carn. Una de les peculiaritats és que no necessitem en cap moment una paella per fregir cap ingredient, i això fa que sigui una recepta més fàcil de digerir. Un cop acabada la salsa, simplement l’hem d’avocar a la pasta feta anteriorment i ja estarà a punt per ser servida.
Fins la propera i que vagi de gust!