Avui tenim un parla’ns de tu molt
especial. Hem estat parlant-vos
durant tota la setmana de la celiaquia, explicant què és, quines receptes són
ideals per als que pateixen la malaltia, etc. És per això que avui, com a traca
final, volem oferir-vos una entrevista que Ramon Tormo, gastroenteròleg de
renom, ens va oferir amb l’objectiu de resoldre tots els dubtes. Això és el que
ens va dir:
Quants anys fa aproximadament que es coneix la malaltia?
- Això
va ser al 1830 més o menys, va ser Hercker. La va descriure dient que els nens
anaven millor amb una dieta a base de plàtans.
Quina diferència hi ha entre intolerància al gluten i al·lèrgia?
- El
que s’ha vist és que hi ha moltes celiaquies silents o latents que no es
manifesten, que les pateixen molt sovint els parents de primer grau. Si la
malaltia és la intolerància al gluten o celiaquia es tracta d’un mecanisme que
està vinculat als anticossos (IGE) antigluten que fan reaccions immediates. L’al·lèrgia
al gluten pot desaparèixer amb el temps i la intolerància al gluten no
desapareix mai.
Quins símptomes són propis de la malaltia?
- Tenir
la panxa inflada, no tenir cul, ser una persona molt irritable, el cabell es
trenca i les ungles també, etc. Altres vegades, la gent gran, per exemple, té trastorns
en la coagulació o esterilitat. I després hi ha uns altres que no tenen cap
símptoma i que són els celíacs silents o latents. O sigui el ventall de
símptomes és molt gran.
Com es diagnostica?
- Primer
es fan anàlisis per veure si els anticossos són positius o negatius i si marca positius
es passa posteriorment a fer una biòpsia de budell, perquè tot i que els
anticossos són molt fiables, el ventall de símptomes és ampli i sempre es fa
una biòpsia per estar segurs.
Quines conseqüències pot tenir si no es segueix la dieta?
- Els celíacs
tenen una probabilitat molt més elevada de patir càncers que no pas la resta de
la població, això significa que si la dieta no se segueix correctament pot
esdevenir en un càncer de qualsevol òrgan de l’aparell digestiu i a més, l’esterilitat
és més freqüent.
Per a tots aquells que encara tingueu dubtes sobre la malaltia, volgueu aportar quelcom o compartir experiències noves, tenim obert el nostre fòrum de missatges. Participeu-hi!
Avui la nostra entrevista va dirigida a Laura Ballesteros, estudiant de 4t curs d'Humanitats. Ha viscut 3 anys en un pis d'estudiants a Salamanca, i actualment comparteix pis a Florènia amb una beca Erasmus. Això és el que ens ha explicat:
