Fa molt de temps que convivim amb les aus i en vivim. Anteriorment els ous eren l'aportació principal de proteïnes d'un neardental que tenia una dieta molt vegetariana. El fet de domesticar una gallina, va ser un gran pas en l'humanitat.
Actualment als galliners hi regna l'especialització: o bé es crien aus per consumir-les com a carn o bé perquè produeixin el màxim nombre d'ous, fet que ha provocat la producció industrialitzada. En Xavier Franca, és un dels responsable de recuperar els ous amb gust d'ou, partint de la idea que les gallines són animals sociable.
Per tal de mantenir els criteris de qualitat, les ponedores han de seguir els bioritmes, recollir-se de manera espontània, al vespres, diposar d'un espai mínim per exemplar (6 m2), gaudir d'una vida sexual sana; un gall per cada cent gallines.
Una de les granges que s'escapa d'aquesta producció industrial és el Calaf. Una granja familiar amb gallines camperes, que mengen verd, blat de moro, ordi i blat. Gràcies a llocs com aquest podem tornar a menjar ous, però amb gust d'ou.
A continuació us afegim una fotografia que ens explica com funciona el codi de barres identificatiu que té l'ou a la closca.
Com ja es sap, l'ou de gallina, és des de fa segles un dels aliments bàsics de l'alimentació humana. Però a part d'aquest tenim altres varietats que s'han anat introduint a la nostra dieta:
1. Estruç: és l'ou més gran que es consumeix actualment, sobretot per preparar truites.
2. Perdiu: ou de mida petita que acostuma a tenir la closa blanca, groga o clapada.
3. Emú: a part de ser gran, té un color verdós. És ideal per a preparar remenats, ja que té un gust aigualit.
4. Oca: més gran que l'ou d'ànec. Té un gust més oliós, i es troba al mercat a partir de març.
5. Pintada: no gaire habitual als nostres mercats. El seu color i aplicacions és semblant a l'ou de gall dindi.
6. Ros de gallina: és el més consumit, i és sol classificar per mides als supermercats (S, M, L, XL)
7. Ànega: ou gros, de color marfil. Ideal per preparar pastissos.
8. Guatlla: és l'ou més minúscul i té la closca recoberta de clapes.