Parla'ns de tu

Avui és divendres, i per tant toca la nostra secció parla'ns de tu.Tenim com a protagonista el Michael Martin, de 21 anys, estudiant de publicitat i relacions públiques i que fa 2 anys que viu en un pis d'estudiants

Un ingredient que no pot faltar a la teva nevera: Formatge 

La millor companyia per dinar: Pa 

No te n'aniries mai a dinar amb ... Algú que menges més que jo. 

I si poguessis aniries amb … Groucho Marx 

El teu plat favorit ... Molts, però la lasanya és una debilitat. 

Un vici ... La ceba 

Completa el refrany: A pa du, ... bones són sopes. (la resposta és dent aguda).

Que passeu un bon cap de setmana!Fins la propera i que vagi de gust.

Napolitanes sense gluten

Avui tornem a dedicar la nostra entrada a les receptes sense gluten, intentant fer més senzilla la recerca a aquelles persones que tenen inquietuds amb aquesta malaltia. Us expliquem com fer unes napolitanes de xocolata artesanals, i aptes per a celíacs.


Ingredients

• 200 gr de farina sense gluten
• 1 cullerada de llevat. 
• 1 ou. 
• 100 gr. de sucre. 
• 100 gr. de mantega. 
• 2 cullerades de canyella en pols. 

Elaboració

Barrejar l'ou amb el sucre, la mantega i la canyella. Afegir farina a poc a poc fins que tinguem una massa que no s’enganxi als dits. Embolicar en film transparent i deixar reposar el la nevera durant mitja hora.

Hem de posar la massa entre dos plecs de paper vegetal i pastar amb el corró fins a obtenir una capa el més fina possible.

Aquestes galetes es solen presentar molt fines, així que el sistema de "desenganxar" la massa del paper vegetal pot ser que no funcioni bé. Una solució és tallar amb les tisores, així solament cal desenganxar el paper de dalt i el de baix de la galeta i ens serveix perquè mantinguin la forma i a més perquè no s'enganxin a la safata del forn.

Introduir en el forn escalfat anteriorment a 180º i deixar fins que estiguin daurades. Finalment només ens queda tirar-hi un polsim de sucre i canyella.

Aquest és l'aspecte de la nostra recepta d'avui. Esperem que us motivi a provar-ho.

Fins la propera i que vagi de gust!

Paninis

Avui us presentem una recepta molt fàcil, ideal fer-la quan ens sobri pa de l'hora de dinar i d'aquesta manera donar-li un altre ús. Es com si féssim una pizza, però utilitzant el pa com la base.

Els podem fer d'allò que ens vingui de gust, o el que tinguem per la nevera, a continuació us mostrem els que hem preparat nosaltres.

Els ingredients necessaris per a dues persones són:

- Una barra de quart.

- Dues llaunes de tonyina.

- Tomàquet.

- Pebrot escalivat 

- Formatges en làmines 

- Oli.

- Anxoves.

Elaboració:

Primer de tot tallem la barra de pa pel mig, i desprès dividim la barra en tres trossos. A continuació suquem el pa amb tomàquet i afegim una mica d'oli d'oliva.

Obrim les llaunes de tonyina, li traiem tot l'oli, i repartim la tonyina de forma equitativa. Seguidament afegim trossos de pebrot escalivat per sobre i alguna anxova. Col·loquem les làmines de formatge per sobre i ja ho tenim llest per ficar al forn.

A continuació fiquem els paninis a una safata al forn, durant 5 minuts a 180 graus. D'aquesta manera ens quedara el pa molt cruixent i els ingredients torrats.

Aquí us mostrem el resultat final:

Fins la propera i que vagi de gust!

Espaguetis a la carbonara

Amics, aquesta entrada la dediquem a dos seguidors que han volgut col·laborar amb nosaltres des d'Itàlia. Es tracta de dos estudiants catalans que estan gaudint d'una beca Erasmus, l'Aleix i l'Adam.

Ens han fet arribar aquest original vídeo per mostrar-nos d'una forma més gràfica i amena una recepta molt típica italiana, els espaguetis a la carbonara.

Els ingredients necessaris per a realitzar la recepta per a 2 persones són els següents:

• 250 gr. d'espaguetis.
• 100 gr. de bacó.
• 4 ous.
• 100 gr. de formatge ratllat.
• Pebre.

A continuació us explicarem l'elaboració d'aquest plat amb el vídeo realitzat pels estudiants.

Esperem que us hagi agradat la recepta, i esperem més col·laboracions per part vostra.

Fins la propera i que vagi de gust!

Els ous d'abans

Fa molt de temps que convivim amb les aus i en vivim. Anteriorment els ous eren l'aportació principal de proteïnes d'un neardental que tenia una dieta molt vegetariana. El fet de domesticar una gallina, va ser un gran pas en l'humanitat.

Actualment als galliners hi regna l'especialització: o bé es crien aus per consumir-les com a carn o bé perquè produeixin el màxim nombre d'ous, fet que ha provocat la producció industrialitzada. En Xavier Franca, és un dels responsable de recuperar els ous amb gust d'ou, partint de la idea que les gallines són animals sociable.

Per tal de mantenir els criteris de qualitat, les ponedores han de seguir els bioritmes, recollir-se de manera espontània, al vespres, diposar d'un espai mínim per exemplar (6 m2), gaudir d'una vida sexual sana; un gall per cada cent gallines. 

Una de les granges que s'escapa d'aquesta producció industrial és el Calaf. Una granja familiar amb gallines camperes, que mengen verd, blat de moro, ordi i blat. Gràcies a llocs com aquest  podem tornar a menjar ous, però amb gust d'ou.

A continuació us afegim una fotografia que ens explica com funciona el codi de barres identificatiu que té l'ou a la closca.

Com ja es sap, l'ou de gallina, és des de fa segles un dels aliments bàsics de l'alimentació humana. Però a part d'aquest tenim altres varietats que s'han anat introduint a la nostra dieta:

1. Estruç: és l'ou més gran que es consumeix actualment, sobretot per preparar truites.

2. Perdiu: ou de mida petita que acostuma a tenir la closa blanca, groga o clapada.

3. Emú: a part de ser gran, té un color verdós. És ideal per a preparar remenats, ja que té un gust aigualit.

4. Oca: més gran que l'ou d'ànec. Té un gust més oliós, i es troba al mercat a partir de març.

5. Pintada: no gaire habitual als nostres mercats. El seu color i aplicacions és semblant a l'ou de gall dindi.

6. Ros de gallina: és el més consumit, i és sol classificar per mides als supermercats (S, M, L, XL)

7. Ànega: ou gros, de color marfil. Ideal per preparar pastissos.

8. Guatlla: és l'ou més minúscul i té la closca recoberta de clapes.

Parla'ns de tu...

Avui, com cada divendres, la nostra secció és dedicada a un estudiant. Volem saber més de vosaltres, que bàsicament sou els nostres protagonistes. 

Hem entrevistat a Bernard Sàbat, de 21 anys, estudiant d'Integració Social a la ciutat de Girona. Aquest any és el primer que comparteix pis. 

Això és el que ens ha dit:

Un ingredient que no pot faltar a la teva nevera: Tonyina en llauna 

La millor companyia per dinar: Uns bons amics.

No te n'aniries mai a dinar amb... José Mourinho

I si poguessis aniries amb... Tito Vilanova.

El teu plat favorit... Galtes de porc.

Un vici... El menjar de la meva mare

Completa el refrany: A la casa d'en Bernat, qui no hi és... no menja tonyina. (no comprovarem la validesa de la resposta).

Això és tot per avui,

Fins la propera i que vagi de gust!

Crema de carbassa

Avui us ensenyarem a cuinar un deliciosa i saludable crema. Ja que ens trobem a la tardor, utilitzarem un producte de temporada: la carbassa. És un plat senzill i ràpid de fer.

Els ingredients per a dues persones són:

-          1 porro.

-          350 grams de carbassa.

-          1 patata.

-          Llet.

-          Aigua.

-          1 ceba tendra.

Elaboració:

Primer de tot hem de buidar la carbassa, i retirar tots els filaments i les pipes. Tallem la ceba, el porro, la patata i la carbassa en trossos petits i ho fiquem en una olla amb oli calent.

Daurem els ingredients a foc lent; quan estiguin ho cobrim amb aigua. Deixem que es vagi fent a foc lent durant uns 25 minuts, i remenem de tant en quant.

Podem afegir una mica d’aigua si veiem que ens ha quedat molt espès. Un cop estigui fet ho passem pel turmix, i afegim una miqueta de llet. I ja tindrem una exquisida crema de carbassa! Esperem que us agradi. Per servir-lo podem afegir unes gotes d’oli i una miqueta d’orenga o alfàbrega.

Fins la propera i que vagi de gust!